História

El grup de Càritas de la Parròquia Santuari “Santa Teresina” atenia/acollia a les famílies mes necessitades del barri, ajudant-les a pagar el lloguer, promocionant-los-hi aliments, medicaments, etc.
A principis del anys vuitanta, es va creure oportú tenir present als infants d’aquestes famílies, creant un esplai per a ells.

El 17 de desembre de 1987 es va firmar l’acta constitucional de l’Associació, en aquell moment es deia “Servei als Homes de Lleida”. Els Carmelites van  cedir una petita  part del Santuari (antigament el lloc on hi havia les calderes de la calefacció de tot l’edifici). Malgrat les reticències amb que és vàrem trobar dins l’Associació, el Pare Pere Martorell sempre  va animar a tirar endavant un projecte de futur creant el Casal “Pare Palau”.

L’espai cedit és va habilitar per a 25 nens/es, per fer-ho realitat  es va demanar finançament bancari. Més endavant les inversions es  van  recuperar amb subvencions procedents de diferents entitats  públiques, privades i donatius anònims.
En un inici el Casal estava gestionat per una treballadora social  i dos educadors ; les tasques de berenars, neteja, reforç escolar i altres es realitzaven amb persones voluntàries.

L’any 1995 es va acordar canviar el nom de l’entitat, passant a dir-se “ESCLAT Associació Solidaritat i Servei Santa Teresina”.
L’any 1996 es van realitzar les obres d’ampliació del centre  per poder acollir a infants i joves des de 4 a 18 anys, sense deixar d’atendre a les famílies (roper, aliments, acompanyament…).
El mateix any,  el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, des de la Direcció General d’Atenció a la infància,  i d’acord amb la tasca que es duia a terme, es  va donar al Casal Pare Palau la consideració de Centre Obert.